EL CARNAVAL
- Aquesta celebració a 2018 es celebrà del 8 al 14 de febrer, la data varia d'un any a l'altra ja que es determina mitjançant el calendari lunar. És la primera lluna plena passat el solstici d'hivern la que determina quan es celebrará el carnaval. A més em de tenir present la primera lluna plena de l'equinocci de primavera ja que aquesta determinara el diumenge de pasqua i de rams. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actualment, el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes.
El carnaval es situa dins d'una setmana sencera:
-Dijous Gras és el dia que marca l'inici del carnaval i està caracteritzat per la gastronomia, en el que básicament es fan berenars i els apats populars a l'aire lliure. El Dijous Gras es celebra especialment en les regions orientals de la Península Ibérica.
-Divendres de carnaval es quan el Rei Carnestoltes fa la seva arrivada acompanyada de disfreças i dances per tot el carrer
-El dissabte a la ciutat és fan els rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau és fan el diumenge a la tarda.
- El actes és reprenen el Dimecres de Cendra amb l'enterrament de la sardina i a els Darrers BERENARS populars.
Motiu
Les festes de carnaval arrenquen de l'època romana, Concretament dels festes d'Inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l'edat mitjana el cristianisme canvia el SENTIT d'Adoració ALS déus clàssics per un periode de saraus i desordre Abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l'època de l'abstinència i el Sacrifici, el carnaval esdevé 01:00 representació de la sàtira adreçada a l'Autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través d'l 'Excés, l'esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i els Màscares, doncs, són 1 símbol de l'Camuflatge i 1 mitjà per a Deixar de ser un MATEIX i actuar arrauxadament. Al cus de la història, el poder ha FET Intents d'eliminar AQUESTA festa; el més recent, durant la dictadura franquista.
Orígens
La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent de l'1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l'Ús de Màscares en determinats Àmbits. Originariament, els celebracions de carnaval eren Molt llargues -és començava a celebrar per Tots Sants, disbauxades i transgressores.
Amb la voluntat d'assimilar AQUESTA festa popular descontrolada, a partir del segle XVI a els poders Públics van Començar a assumir-ne L'organització. De mica en mica, la festa és va anar perfilant tal com l'entenem avui dia, amb 1 seguit d'actes fixos que conformin la Celebració, com ara l'arribo, a els balls de Màscares il 'enterro de la sardina.
A l'segle XIX va anar Creixent el gust per els disfresses, que anaven Lligades a la moda del Moment. En AQUESTA època la literatura satírica también va viure 1 dels moments de Maxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclamis, Testaments i notes a la premsa. Durant a els anys de la dictadura franquista no és va Fer cap Celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no és va recuperar Fins el 1980.
