Carnaval

EL CARNAVAL

• Aquesta celebració a 2018 es celebrà del 8 al 14 de febrer, la data varia d'un any a l'altra ja que es determina mitjançant el calendari lunar. És la primera lluna plena passat el solstici d'hivern la que determina quan es celebrará el carnaval. A més em de tenir present la primera lluna plena de l'equinocci de primavera ja que aquesta determinara el diumenge de pasqua i de rams. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actualment, el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del  rei Carnestoltes.
• 
  

El carnaval es situa dins d'una setmana sencera:

-Dijous Gras és el dia que marca l'inici del carnaval i està caracteritzat per la gastronomia, en el que básicament es fan berenars i els apats populars a l'aire lliure. El Dijous Gras es celebra especialment en les regions orientals de la Península Ibérica.

-Divendres de carnaval es quan el Rei Carnestoltes fa la seva arrivada acompanyada de disfreças i dances per tot el carrer

 -El dissabte a la ciutat és fan els rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau és fan el diumenge a la tarda.

- El actes és reprenen el Dimecres de Cendra amb l'enterrament de la sardina i a els Darrers BERENARS populars.

Motiu

Les festes de carnaval arrenquen de l'època romana, Concretament dels festes d'Inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l'edat mitjana el cristianisme canvia el SENTIT d'Adoració ALS déus clàssics per un periode de saraus i desordre Abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l'època de l'abstinència i el Sacrifici, el carnaval esdevé 01:00 representació de la sàtira adreçada a l'Autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través d'l 'Excés, l'esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i els Màscares, doncs, són 1 símbol de l'Camuflatge i 1 mitjà per a Deixar de ser un MATEIX i actuar arrauxadament. Al cus de la història, el poder ha FET Intents d'eliminar AQUESTA festa; el més recent, durant la dictadura franquista.

Orígens

La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent de l'1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l'Ús de Màscares en determinats Àmbits. Originariament, els celebracions de carnaval eren Molt llargues -és començava a celebrar per Tots Sants, disbauxades i transgressores.

Amb la voluntat d'assimilar AQUESTA festa popular descontrolada, a partir del segle XVI a els poders Públics van Començar a assumir-ne L'organització. De mica en mica, la festa és va anar perfilant tal com l'entenem avui dia, amb 1 seguit d'actes fixos que conformin la Celebració, com ara l'arribo, a els balls de Màscares il 'enterro de la sardina.

A l'segle XIX va anar Creixent el gust per els disfresses, que anaven Lligades a la moda del Moment. En AQUESTA època la literatura satírica también va viure 1 dels moments de Maxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclamis, Testaments i notes a la premsa. Durant a els anys de la dictadura franquista no és va Fer cap Celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no és va recuperar Fins el 1980.