DIMECRES DE CENDRA

Aquesta celebració feta dins del catolicisme ens recorda que la nostra vida a la terra és tan sols passatgera i haurem de continuar en la fe per tenir una vida eterna al cel amb Déu.

Es produeix a l'inici de la quaresma (quaranta dies abans del diumenge de rams), període marcat per l'església ha dedicat en especial al dejuni, l'oració, i la reflexió sobre la millora dels nostres actes respecte a la fe.

La celebració del Dimecres de Cendra consisteix a acudir a la teva parròquia on el teu sacerdot et dibuixa sobre el teu front una creu amb cendra mentre et recita les següents frases:

"Recorda que pols ets i en pols et convertiràs"
"Converteix-te i creu en l'evangeli"

Per què cendra?

En l'antiguitat els jueus acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici, que en aquesta celebració correspon al dejuni la reflexió i l'oració per la qual cosa la cendra significa el compromís a fer aquest sacrifici durant tota la quaresma com a preparació per rebre la setmana santa.

A més amb el sacrifici és pretén un apropament a Déu en la festa més senyalada del catolicisme (mort i resurrecció de Jesucrist) aconseguit durant la preparació en quaresma. Així que també simbolitza el desig de conversió, simbolisme propi dels ninivites.

Quan el sacerdot ens posa la cendra, hem de tenir una actitud de voler millorar, de voler tenir amistat amb Déu. La cendra se li imposa als nens i als adults.

• El dejuni; Dimecres de cendra i el divendres sant són dies de dejuni i abstinència. L'abstinència obliga a partir dels 14 anys i el dejuni dels 18 fins als 59 anys. El dejuni consisteix a fer un sol àpat fort al dia i l'abstinència és no menjar carn. Aquest és una manera de demanar-li perdó a Déu per haver-ho ofès i dir-li que volem canviar de vida per agradar-sempre.

• L'oració; En aquest temps és important, ja que ens ajuda a estar més a prop de Déu per poder canviar el que necessitem canviar del nostre interior. Necessitem convertir-nos, abandonant el pecat que ens allunya de Déu. Canviar la nostra forma de viure perquè sigui Déu el centre de la nostra vida. Només en l'oració trobarem l'amor de Déu i la dolça i amorosa exigència de la seva voluntat.

Perquè la nostra pregària i posterior conversió i apropament a Déu tingui fruits, hem d'evitar el següent:

• La hipocresia: Jesús no vol que preguem perquè els altres ens vegin cridant l'atenció amb la nostra actitud exterior. El que importa és la nostra actitud interior.
• La dissipació: Això vol dir que cal evitar les distraccions el més possible.
• La multitud de paraules: Això vol dir que no es tracta de parlar molt o repetir oracions de memòria sinó d'escoltar Déu. L'oració és conformar-nos amb Ell, els nostres desitjos, les nostres intencions i les nostres necessitats. Per això no ens cal dir-li moltes coses. La sinceritat que usem ha de sortir de la profunditat del nostre cor perquè a Déu no se'l pot enganyar.

El sacrifici no ha de ser pres com a tal, sinó amb alegria, ja que és per amor a Déu.